dissabte, 7 de novembre de 2009

Catalunya Nord


No es pot ser a tot arreu alhora, però la referència és obligada. Avui dissabte es commemora el 350è aniversari del tractat dels Pirineus, en virtut del qual la corona castellana va mutilar Catalunya entregant el Rosselló, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya a la corona francesa. El tractat, signat a l'illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, va tenir com a protagonistes els representants de Felip IV de Castella (III de Catalunya-Aragó), Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, i era la cirereta que posava fi a la guerra iniciada el 1635. El tractat preveia la cessió a França de diverses places de Flandes, l'Hainaut i, al sud, la cessió del comtat de Rosselló (amb el Conflent, Vallespir i Capcir) i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia, a la fi, la vella aspiració francesa d’apropiar-se d'aquestes comarques catalanes. La cessió, naturalment, es va fer sense consultar les corts catalanes i ni es va notificar. Dels molts antecedents que des del segle XIII hi havia hagut –prop d’una vintena– el darrer fou el de Madrid (1656). Ja al 1658 les converses entre l'ambaixador de Felip IV, Antonio de Pimentel, i el de Lluís XIV, Hugues de Lionne, preveien 86 articles que estipulaven, entre d’altres, el matrimoni de Lluís XIV amb Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV, i la cessió del Rosselló. A les converses definitives a l'illa dels Faisans, Luís de Haro, influenciat pel Consell d'Aragó, va intentar conservar el Rosselló, el Conflent i la Cerdanya, però ho va fer amb poca sang i nul·la traça; els francesos, més vius i amb coneixement del territori, aconseguiren una frontera favorable als seus interessos. La mutilació de Catalunya ja era un fet que les corts catalanes mai arribaren ni a acceptar ni a referendar. Tant és així, que el llibre Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya (1698) inclou una Nòmina de les ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. D’aleshores ençà el jacobinisme francès ha fet molta feina i les guillotines han estat prou efectives. Però és impossible silenciar un poble. Impossible. N’hi ha prou escoltant Ràdio Arrels, que emet des del 1981 i on pots escoltar més música en català que a Rac105, o veure la feinada que des del 1976 desenvolupen les escoles de La Bressola, actualment amb vuit centres. Durant tot el dia d’avui, a Perpinyà, hi ha programats actes i manifestacions que recordaran l’efemèride, organitzats per una comissió integrada per diferents entitats i que coincideix, com cada any, amb el final del Correllengua.