dijous, 12 de novembre de 2009

Natura viva amb tu


La matinada segrega dèbils llums de fuga. Línies discontínues tracen diagonals que desdibuixen angles morts, pols de foscor. No en sabria l’hora exacta, l’hora inquieta, però la llum perleja sempre en punt, no encara feridora. Trànsit lent d’hores balbes. Flux sonor de temps suspès. Hi ha un ordre maldestre en les coses quan obro els ulls a l’estranyesa del dia i tot torna al seu lloc.