dimarts, 3 de novembre de 2009

A tot Sindreu

Vet aquí la crònica fotogràfica de l'acte. Dia asolellat, bona assistència de públic, bons parlaments... Diria que qui no sabia massa bé -o no recordava- qui era i què havia fet Sindreu, en va sortir amb una idea força aproximada. No és només l'humorista, el bon vivant, el peter pan, sinó el que renova el gènere periodístic esportiu abans de la guerra amb cròniques i cal·ligrames originalíssims, l'avantguardista que introdueix la poesia visual a Catalunya i Europa després de la guerra i un nom que està al darrere de la majoria d'esdeveniments i d'iniciatives que d'alguna manera van buscar, fins els anys trenta, situar el país en la cruïlla de la modernitat i de la normalitat. Que després tot se n'anés en orris no justifica que quasi vuitanta anys després encara haguem d'insistir en alguns noms d'aquella "generació esberlada". Si això és memòria històrica, ja no ho sé. La prostitució del llenguatge, però, mai podrà escometre la literatura, que és el que ens interessa en aquesta raconada digital. I el més important: podem tornar a llegir l'autor en una edició comercial i a l'abast, en una molt bona edició. La curadora Carme Arenas ha fet una feina excel·lent i situa l'autor en el seu context, amb coordenades precises, i analitza al detall una obra que es fa estimar de seguida que en comences la lectura. L'obra de Sindreu beu de dos móns diferents que avui ja s'han acabat contraposant del tot i que al llibre es fan ben evidents. Neix en uns moments de canvis socials profundíssims -industrialització, mecanització-, i en un context de construcció nacional tutelada pel catalanisme burgès del noucentisme. Té un peu a la urbanització orsiana, a Barcelona, a la klaxon; i un peu a la ruralia vallesana, a l'Ametlla, a la Garriga, al camí. Dissabte vinent, a la Fundació Maurí de la Garriga, ho tornarem a comprovar. Hi sou convidats.