divendres, 22 de gener de 2010

Bucohòlica


Hem vist caure torres d’ombres
com minarets romànics pirinencs.
Altres emergiren com en fus de llum.
Mort el llop, batérem fort a l’era
ventant la història i parla al ras de tot.
Masos de neons i alcohol, arreu,
urbanitzacions de pubills desheretats.
On són, les forques, pregunta algú.
On, les cavallerisses i els ramats.
La fe és la forca, diu que es deia,
però avui la fe és el jou grogós
i sec d’un palmó a la balconada
com un domàs polsós i destenyit
que hi fos en un descuit abandonat.
Un gat dormita i bleixa pel trespol.
Sobre la llinda, un branquilló de pi.
No hi ha ningú per vendre el vi novell.