divendres, 26 de febrer de 2010

Gernika a Granollers

Em sembla que és al Retrat de Dorian Gray (1891) on Oscar Wilde escriu que "la vida imita l'art molt més que no l'art imita la vida". I és cert en aquest cas, perquè Gray, trasbalsat pel pas del temps i l'expectativa amargant de la vellúria, arriba a pactar amb el dimoni per tal que sigui la imatge del quadre qui envelleixi i no pas ell. La condició humana -que és matèria mal·leable de l'art- queda així contrariada i contradita en la seva rel més voluble i pregona.
No sabem si Picasso llegí l'obra de Wilde -ens agrada pensar que sí-, però en canvi sabem que allò que ens arriba del Guernica, ben al contrari del retrat del senyor Gray, manté una jovenesa incòlume i insultant. A quanta més fondària baixa l'artista en la seva indagació, més vigència té el discurs que l'ha d'encimbellar, tard o d'hora, a la condició de clàssic. Per això, el temps històric del Guernica és ahistòric, perquè és memòria humana de la misèria que arriba a supurar aquesta mateixa condició.
Apartem-nos, però, del "bonisme" políticament interessat i seguim Palau i Fabre -gran demiürg picassià en cap- en la interpretació del quadre. La gènesi, com se sap, és l'encàrrec del govern republicà a Picasso d'una obra destinada al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París durant la primavera del 37. Fins que el 26 d'abril d'aquell any l'aviació nazi no s'acarnissa sobre Gernika, l'enginy de Picasso sembla tenallat. La seva reacció, aleshores, és "de tipus moral". L'exposició al Museu de Granollers mostra, precisament, l'itinerari d'aquesta reacció que duu el pintor a "una veritable operació màgica, que consisteix a fer acudir a ell tot el seu passat i a fer-lo actual", de manera que el quadre aconsegueix sintetitzar totes les seves experiències estilístiques. "La millor cosa que pot oferir com a compensació a l'holocaust de Gernika és el seu passat de pintor." És una síntesi d'estils que només s'aguanta pel "grau de temperatura interior" que és "capaç de fondre els elements abans dispersos o antagònics" i que, alhora, "demostra que les formes més dispars i antagòniques de vida poden conviure" les unes amb les altres. Per això el Guernica "no solament no és un quadre bèl·lic, sinó que és un quadre que postula la convivència humana." L'actualitat i el simbolisme del Guernica és profunda, inesgotable. Que la vida imita l'art i etcètera ho podran comprovar fins el 25 d'abril. Ara i després, però, també poden fer-ho -i sense baixar del cotxe (atents al semàfor...)- dessota el pont de l'estació de Granollers-Canovelles, venint del nord.

(Publicat a El9Nou, 26-2-10)