dimarts, 2 de febrer de 2010

Maleïts


Observo les lleixes de llibres, no del tot plenes, amb els seus, els meus, amb els lots que ens han regalat fa poc, i penso com m’ho hauria de fer –amb quina maligna estratègia–, per poder-los haver i llegir tots. Hi ha un moment en la vida en què ja saps que curteja, que no hi haurà temps per tot com tampoc ara no tens temps per res ni per tothom. La desolació màxima és trobar un títol que no recordaves tenir, com un lapsus domèstic que de sobte t’obliga a aixecar-te a treure les claus del pany, el pot del fogó, el vi del congelador. Viure sense llegir provoca càncer, mal de queixal del seny, dolor d’esquena, i et surt un mussol a l’ull dret que et reclama lletra.

1 comentari:

el llibreter ha dit...

Imagina't fer de llibreter i enfrontar-te cada dia a tants títols que prometen tantes hores de lectura i que sé que no llegiré mai...

Salutacions cordials.