divendres, 21 de maig de 2010

Massa dies

Massa dies. L'herba és alta i aviat caldrà tornar a segar. La pluja d'aquest maig inclement i estrany ha sadollat la terra a lloure i a pleret. Han sortit llombrius i tot que havíem oblidat que ignoràvem. Tornares d’Istanbul i jo sortí rabent deixant la maquinària en marxa i tota bruta l'era. T'ho hauria d'haver dit, perdona. Això és una festa i un desfici i el batre, per uns dies, és aquí al costat. L'airet, al vespre, és fresc, encara. Del dia. Ragen versos a granel i la llum a quarts de nou que tant deies t'agradava. Olors comencen a vessar-se com un desmai de mans avall avall d'un cos. He vist roselles al marge del rodal i ginesteres un bon xic amunt del pont que creua el riu. Aviat te’n portaré, perquè ja serà Corpus. I aviat tornaré a sumar anys, també. Mudo la pell però no muda el temps. L'herbam torna a ser alt i caldrà segar de nou. Massa dies, massa dies per tant poc temps.