dijous, 6 de maig de 2010

Repunt

Altre cop l’estranyesa de viure i aquesta cosa de creure poder saber expressar-ho. No la fi, sinó el trajecte és la pregunta fressada de pors i planisferis. Quan la distància entre dos punts és conjugar l’espai d’un fus horari, l’arcada és el dibuix que fem en l’aire milers de peus amunt, sempre fits a l’horitzó. Trencar la barrera del so, creuar la del silenci. Avui diuen que divuit graus. Diuen que treva de pluja i ullades de sol com esquinços de llum apedaçada entre el cortinam velat d’acer nigulós. Dic pomells de verd insultant pertot quan tornis d’Istambul i tot –encès– sigui de nou en punt, apunt i a punt.

2 comentaris:

Quartera Virlot ha dit...

Que bestia!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Estranyesa de viure la bellesa, sí, en un món tan esquerp a vegades. El miracle de la vida sempre sorprèn, fascina.
A vegades d'aquesta fascinació en surt l'art.