divendres, 30 de juliol de 2010

L'home dels noms de lloc

Ja m’hi havia referit en una altra ocasió, als treballs de toponímia de l’Enric Garcia-Pey. Si ara crec oportú insistir-hi és perquè darrerament he tingut l’oportunitat de seguir, a certa distància, però també prou a la vora com per fer-me’n més cabal, la culminació de dos treballs més, el de l’Ametlla del Vallès i el de Lliçà d’Amunt. Són recopilacions que ja tenia fetes feia temps i que, finalment, s’editaran a la tardor. Cal felicitar-se’n i felicitar a l’autor per la seva feina ingent i discreta, que ja compta amb vint-i-cinc poblacions de la comarca que poden presumir de tenir aplegat, en un volum, el seu patrimoni onomàstic –els noms de lloc, de gent, de cases... Ben sovint, la tasca de l’Enric depassa la mera referència i s’endinsa –deixant-ne constància documental– en la descripció i explicació del nom o motiu, en la hipòtesi reforçada per l’etimologia o en la simple conjectura que deixa entreoberta la possibilitat de noves aportacions. Llevat de Sant Pere de Vilamajor i una part de Figaró-Montmany, Garcia-Pey ja té recopilada la toponímia de tot el Vallès Oriental, que aviat és dit. Regirant des d’arxius municipals i parroquials fins a privats i familiars, el projecte d’inventariar la toponímia comarcal ha pres cos a mesura que s’editaven els treballs per part dels ajuntaments respectius.

Tanmateix, aquest “corpus” viu restaria incomplet i sense desplegar el seu potencial si es mantingués tancat en edicions locals, sense possibilitat de poder-se consultar a la xarxa. Seria un privilegi per a estudiosos de diferents disciplines –i per al públic en general– disposar d’un portal que recollís globalment l’inventari toponímic de la comarca que l’Enric Garcia-Pey ha anat treballant des de fa més de trenta anys. Cap comarca catalana té aquesta possibilitat, perquè cap disposa d’un Garcia-Pey. Correspondria, potser, a l’Arxiu Comarcal de Granollers, liderar aquesta iniciativa? Al Museu? Al Consorci de Turisme del Vallès Oriental? A algun dels ajuntaments de la comarca amb prou sensibilitat pel tema? No podem fer veure que no tenim aquests milers de topònims recopilats, tot aquest patrimoni a l’abast.

Endegar aquesta tasca seria la millor manera d’agrair i reconèixer a l’Enric –públicament, institucionalment, “comarcalment”– la feina feta, de posar en valor, fent-ne difusió, aquells treballs que des de l’altruisme, el rigor i la serietat contribueixen a “guardar-nos els mots”, ni que sigui a partir de l’intangible que suposa poder anomenar llocs i persones que potser ja no hi són, o que potser si hi són ningú ja no recorda o sap llur nom, que són pell del nostre paisatge verbal, cal·ligrafies de la història, relat en curs d’un patrimoni immaterial.

El 9 Nou, edició 30-1-2010