dilluns, 30 d’agost de 2010

"Capvespre" amb Màrius Torres

Quan seré mort, ja no tindré més febre.
Seré fred com el marbre o com el cel,
la meva cambra semblarà un pessebre,
hi haurà rius i muntanyes i un estel.
I figures de fang o de retaule
que no em veuran, i jo els veuré morir.
Deixa'm guardar una sola paraula,
Senyor, per ells, quan pensaran en mi.


Un 30 d'agost de 1910, avui fa cent anys, naixia a Lleida el poeta Màrius Torres i Pereña. El poema transcrit data del 17 de març de 1937 i fou escrit al sanatori de Puig d'Olena on Torres hi féu estada a partir del 1935 fins el 29 de desembre de 1942, data de la seva mort a causa de la tuberculosi. La fotografia correspon a la cambra on el poeta expirà. Va ser feta fa dos dies, en el transcurs d'un homenatge i ruta guiada pel mas Blanc, Puig d'Olena i Sant Quirze de Safaja, on és enterrat.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Avui ens l'hem fet més nostre en escampar per la xarxa la seua poesia.

vpamies ha dit...

Gràcies per participar en l'homenatge. El passat vist des del present. L'obra d'un poeta mai mor.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Màrius Torres és un poeta conegut per la seva circumstància, però potser no tan llegit. És bo per a l'ànima -la seva i la nostra- la comunió que es produeix en la lectura.

Francesc Cornadó ha dit...

Màrius Torres és al meu entendre el poeta de mètrica més acurada, la forma del seu vers té la precisió d'un teorema matemàtic, però això no és res al costat del seu contingut extraordinari.

Francesc Cornadó