dilluns, 23 d’agost de 2010

Notícia de nosaltres

“Per a la gran tasca de conèixer-nos necessitem la col·laboració dels poetes, dels novel·listes i dels assagistes, dels esperits que posseeixen el do d’intuir, sense documentació prèvia, els batecs més ocults de l’ànima del poble. Una estrofa genial –on les paraules prenen l’equilibri just forçat pel ritme–, una descripció espurnejant on es defineix un estat d’esperit individual o col·lectiu–, poden esclarir en un instant replecs íntims on mai no podrà arribar el més ben muntat microscopi documental.” Són paraules de Jaume Vicens Vives, de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement –i els cinquanta de la seva prematura mort–, renovador de la historiografia catalana i agent actiu en l’intent –falsament reeixit, però això és una altra història...– d’establir ponts fructífers de diàleg amb la intel·lectualitat (falangista) castellana durant els anys cinquanta. El fragment pertany a Notícia de Catalunya (de 1954, revisada el 1960), llibre clàssic de Vicens, ara reeditat. Es tracta d’un assaig oportú que actualitzava el catalanisme i posava de manifest la necessitat de bastir una història allunyada de “reis i prínceps, batalles i esdeveniments polítics, per tal de concentrar els focus sobre el mecanisme íntim del desenvolupament humà de Catalunya.” Era un concepte, doncs, allunyat i enfrontat al romanticisme i que vist, des d’avui, l’avenç de les ciències socials, tot i poder subscriure’l, no deixa de ser un producte del seu temps. Però en l’obra i projecte de Vicens hi ha un corrent de fons i una demanda ben actuals: “Hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiació directa des dels temps dels carolingis.” És a dir, a l’hora d’esclarir quin futur i quin horitzó nacional és el més adient per al país, cal tenir en compte la trama i l’ordit que ens han fet ser com som per saber-nos explicar –sobretot saber-nos entendre i explicar– més enllà dels tòpics i consignes de la trompeteria argumental que impregna la política i constreny certa opinió i periodisme actuals.
Si aquest estiu visiten l’Empordanet, no deixin de veure l’exposició Complicitats, a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, resum sincer de la relació intel·lectual entre Pla i Vicens i bona mostra de l’evolució del pensament de Vicens i de les seves vel·leïtats polítiques, truncades, de ben segur, per la seva malaltia i mort. “Cal penetrar a fons en el cor del nostre ésser col·lectiu.” Això és el que va fer Jaume Vicens Vives i el que posà per escrit a Notícia de Catalunya.

(Publicat a El9Nou, el 20-8-2010)
Més sobre Vicens Vives: aquí, aquí i aquí