dijous, 16 de setembre de 2010

Diada a l'Ametlla

No és la primera vegada que hi col·laboro però sí la primera en què hi he tingut una intervenció explícita. Amb bon criteri, l’acte institucional –unitari i sobri, però potser amb excés de globus– ha tingut lloc al parc de Joan Plumé (qui fou alcalde republicà durant la guerra civil), on hi ha hagut els parlaments –amb tarima i faristol, ben ornamentats, sortosament a l’ombra–, l’ofrena al monument al vell alcalde i també els concerts i el vermut –amb mantells blancs a les taules reblertes d’oferta generosa. Després de la breu intervenció de l’Alcaldessa, acompanyada per alguns regidors de govern i oposició, se m’ha concedit l’honor de prendre la paraula per intentar explicar –amb més o menys traça, i amb l’ajut d’alguns mestres– què és això de l’11 de setembre, per què cantem els Segadors i des de quan. Si voleu, en podeu fer una lectura des d’aquí. Com deia, si hi ha alguna ocasió, festivitat o commemoració propícia per intentar “conèixer-nos nosaltres mateixos” –més enllà de les contingències de la misèria actual–, la Diada n’és, sens dubte, una magnífica ocasió.
(Fotografia: Ajuntament de l'Ametlla del Vallès)