dijous, 23 de setembre de 2010

A vegades

A vegades faig com si jo fos sol al món i ja no hi fóssiu, com si ja haguéssiu marxat o no existíssiu. I és impossible fer-ho, tanmateix, sense la vostra presència. Aleshores repenso aquell poema de Sadé que hagués volgut escriure i que em vaig reescriure a raig i a sobre de memòria. Quan em vaga i m'hi poso, el repenso intensament de tan absurd com és que a vegades faci com si jo fos sol al món perquè no hi fóssiu i no hi hagués al meu voltant sinó l’aire que respiro i el que exhalen altres éssers. Com si la soledat del món, pam a pam, consistís, exactament, en saber-ne la possibilitat però ignorar-ne no la imminència sinó la immanència. Si veiéssiu que algun cop faig com si jo fos sol al món perquè haguéssiu marxat o bé no hi fóssiu, passeu de llarg, si us plau, gireu el cap, no en feu cabal. O feu talment, també; arribats aquí, no ens ho tindrem en compte.

1 comentari:

Francesc Cornadó ha dit...

El teu poema del 13 de gener de 2009 es extraordinari, molt bo. Felicitats

Francesc Cornadó