dimarts, 30 de novembre de 2010

Política zen

Aprofitant l’avinentesa de l’actualitat política del país, oferim als lectors dilectes d’aquest bloc un poema del mestre budista zen Ben Xio Li, escrit un vespre ventós i crepuscular de finals d’autumne, després de meditar a redós de la paret nord del monestir, contemplant el poble. Un temps, Ben Xio Li va conèixer l’emperador, i treballà a la cort. Desentelà miralls i el passat esplendorós d’aquell reialme pintat de blau verd en valls i planes d’horta  fresca i fruiterars acolorits. Apartat de tribulacions diàries, visqué la glòria i l’ocàs d’un temps feliç. Un dia, l’emperador fou mort. Traït i mort. Aleshores, Ben Xio Li es retirà a les muntanyes. Ningú el reclamà, perquè res devia. Res devia, perquè mai va demanar. Es dedicà a l’estudi i a l’escriptura. Ens n’han arribat uns pocs poemes. El que reproduïm (sense títol ni data concreta), sembla al·ludir al context de la traïció i mort de l’emperador Xim Li Riol, que sabem durant el període dit Heian, això és, entre el 794 i el 1185 de la nostra era.


Crèiem sols que eren llombrius nascudes
al sorral d’algun meandre del riu Tenes (¹)
o en la terra fèrtil d’algun hort vingut a menys.
Ara hem vist la muda en escurçons que
perboquen verí fètid de tan fons com coven l’odi.
Hi ha un senat protèsic que s’estén a si mateix
–i aplica arreu on veu i toca– ungüents
fets d’arnes i halitosi. S’ha badat la pústula
i ara vessa talment lava. Es perfà el silenci.
Tothom calla. Com un baix continu,
lentament i calmosa, s’arremolina i
flueix l’aigua entre rocs i canyissars.   


(¹) El nom exacte és Ishikari, riu de l’illa d’Hokkaido (literalment, “ruta de la mar del Nord”). El traductor s’ha permès la llicència per motius merament fonètics. Els rius japonesos, generalment, i per raons òbvies, són de curt recorregut i cabal estacional. L’Ishikari, tanmateix, té un curs moderadament important.