dilluns, 13 de desembre de 2010

Homenatge

Homenatge a Sancho Marraco. Fotografies de Dani Soler.















L'homenatge va reunir unes 60 persones a la Fundació Maurí.
















Conferència de Joan Figueres sobre la vida i obra de Sancho Marraco.
















Víctor Rodríguez presentant el concert dels germans Buch Torrents.
















Concert dels germans Eudald i Arnau Buch, garriguencs i escolans de Montserrat.


















Dirigint unes paraules als assistents.

















Ofrenes florals al monòlit del músic. 




























  L'Escolania canta l'havanera "Caña de azúcar", de Sancho Marraco.



















Text llegit al peu del monòlit dedicat a Sancho Marraco.
"La Veu de Catalunya", 4 de setembre de 1921. Festa major de l'Orfeó Garriguenc

Celebrà la seva festa major l’Orfeó Garriguenc, amb motiu de la solemne benedicció de la senyera.
Al matí, a dos quarts d’onze, reunits a l’estatge social tots els orfeonistes, acompanyats del seu Mestre, En Josep Aymerich, el mestre Argelaga, la junta de l’Orfeó, i l’il·lustre fill d’aquesta població, el mestre En J. Sancho Marraco, el qual apadrinà la senyera, es dirigiren cap a l’església parroquial, on tingué lloc la solemne benedicció de la senyera, seguida d’una molt eloqüent plàtica del reverend senyor rector doctor don Josep Vich. Seguidament, començà l’ofici, cantant les tres seccions de l’Orfeó la missa gregoriana “Cum jubilo”.
A la sortida, reunits tots a la plaça, cantaren el “Cant de la Senyera”, del mestre Millet, i la cobla La Principal Barcelonina tocà dues sardanes, que foren ballades per extraordinària concurrència, acabant aquest solemne acte del matí amb el major entusiasme i aplaudiments del nombrós públic allí congregat.
Seguidament l’Orfeó, acompanyat dels esmentats mestres, junta i autoritats del poble, es dirigiren a la sala “Sport”, on tingué lloc el dinar de germanor, acabat el qual s’improvisaren diversos parlaments; entre ells mereix especial esment el del mestre Marraco, el qual va agrair extraordinàriament l’honor d’haver-lo designat padrí de la senyera, recomanant ensems la constància als orfeonistes per assolir el triomf de llurs ideals; el mestre de l’Orfeó, En Josep Aymerich, també parlà, fent ressaltar la importància i la significació de la festa, estimulant als orfeonistes a continuar en la formosa i profitosa tasca que s’han emprès, donant les més expressives gràcies als senyors don Francesc Rusca i don Víctor Pi pels sacrificis amb què contínuament han ajudat l’Orfeó moralment i material, com també als senyros don Francesc Sala i don Josep Barangé, i acabà proposant a les autoritats que es donés el nom de Sancho Marraco a un dels carrers de la població, proposició que fou acceptada i aclamada, donant-se visques a l’Orfeó, al mestre Marraco i a Catalunya.
La festa dedicada a la dansa catalana, que tingué lloc a la tarda, va ser extraordinàriament animada, mereixent molts aplaudiments l’Esbart de Dansaires del Casal Nacionalista de la Barceloneta, per l’execució dels ballets populars, i la cobla La Principal Barcelonina, per la bona execució de les sardanes.
A la nit tingué lloc, al teatre Círcol del Recreu, l’anunciat concert, a càrrec de l’Orfeó. Figuraven en el programa obres de Millet, Lambert, Pérez, Sancho Marraco, Cumellas Ribó, Argelaga, Martini i Morera; fou un veritable èxit per part de l’Orfeó per la justesa i bon gust amb què cantà, veient-se el Mestre Marraco obligat a dirigir una de les seves obres, acabant el concert am bel cant d’Els Segadors, que tothom escoltà a peu dret.
No cal dir que tothom sortí completament satisfet d’una tan formosa festa, que mai més s’esborrarà de la memòria dels orfeonistes i del poble.

(15 minuts amb Sancho Marraco al programa Nydia, del canal 33, emès el diumenge 12 de desembre, l'endemà de l'homenatge de la Garriga al músic)