dimarts, 11 de gener de 2011

Al cel

Nit estelada, Van Gogh.










–Has vist, aquestes nits d’hivern, com n’és de clar, el cel?
–Més que clar, translúcid.
– ...
– “Aquest món és un gran llibre / on qui l’haja estudiat / sap llegir en cada plana / el nom de mon Estimat”.
–Com dius? T'has tornat gay?
– “Són llenguatges del desterro / los llenguatges d’aquest món”.
– ...
Verdaguer, nena...
–Bah, acaba el cigarro i tornem al bar. Falta poc per la segona part...

2 comentaris:

novesflors ha dit...

(lo món) és llibre per als qui saben llegir, en lo qual és conegut lo meu amat. Llull.
Saber llegir el món... bé, com qualsevol llibre pot tindre diverses lectures i, evidentment, la "nena" i el "fumador" n'han fet lectures diferents.
Deliciós brot de vida.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ai, la ignorància... Al pas que anem, i no voldria ser pesimista, aviat no se sabrà qui era Verdaguer, o, encara pitjor, no se sabrà llegir ni en línies ni per suposat entre línies.
El microconte, molt bo.