dijous, 13 de gener de 2011

Aniversari











Vagarejo entre canyes i arrossars.
Algú ha obert la sèquia i l’aigua
corre entre els camps a borbollons.
Fills, pareu la taula com sempre,
que no hi falti de res, les tovalles
noves i la vaixella de cada any,
però no m’esperéssiu per dinar.
M’he perdut entre canyes i arrossars.
Una mà ha obert la sèquia i l’aigua
em xopa a lloure el moll del nom.

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí: els morts ens parlen, atents a la nostra quotidianitat, com en aquest bell poema.

Francesc Cornadó ha dit...

Poema magnífic.

Aquests poemes que es poden arribar a dibuixar són una meravella, et felicito.

Salud

Francesc Cornadó

Albert Benzekry i Arimon ha dit...

Teresa i Francesc, us agraeixo molt el comentari.