dimarts, 22 de desembre de 2015

La sardana dels pastors

Nadal pairal, tu que portes so de festa
i puresa de congesta
i ets humil com un infant
i agomboles la dolcesa de tot l’any.

En la vall es va pastant 
la veu clara del cloquer
amb la nit que solen fer 
a la llum de les estrelles.

Quan la terra sota un cel de meravelles
és com un llit blanc i polit.
Nadal pairal, tot és joia i tot és cant
al teu voltant, al teu voltant.

Llisca un aire fred i enjogassat 
que tots els espígols i fonolls que troba 
va besant com enamorat
i a cada besada queda perfumat.

I amb blancs vestits els arbres van guarnits
gronxant entre les branques un bressol joliu,
on cada ocell farà son niu
que amb ses cantúries tornarà festiu.

I va el pastor del prat a la floresta
lligant cançons que en el seu cor reté,
tota la xicalla s’ha vestit de festa
per a rebre amb joia el nou infant que ve.

Nadal pairal, Nadal pairal, Nadal pairal

I en els cors també hi ha una esclatant florida
i en els cors també floreix un ram de cants novells.
Crit de nova vida eterna embranzida que ens duu el Nadal.
Nadal pairal, Nadal, nit immortal.

Lletra de Carles Sindreu

Música de Josep M. Ruera
Sardana estrenada el 1958

Cap comentari: