Contrastos

He recorregut, acompanyat d'un home savi, més d'un quilòmetre de la ribera del riu Tenes, entre Lliçà d'Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana, aturant-me on calia per escoltar el nom d'antigues fonts, torrents, gorgs i mines, per saber d'on brolla tanta vida amagada davant dels nostres ulls cansats, per veure "serpents" d'aigua i algun barb, oques despistades, el verd dels camps de blat que creix i el molt de regadiu que encara queda a la plana. Aquesta lentitud pastada amb hores d'una tarda emplomada que ha plorat mitja estona mal comptada. Hi ha maneres de mirar el món que són estar-hi i ser-hi com de natural àlbers i verns en el paisatge. Meandres de quietud trencada per l'espantadissa d'uns tudons entre l'arbreda.

Enfilant la c-17, carril esquerre i no m'aparto, a cent-deu llepant l'asfalt prop de l'Ametlla, no pas un sinó dos cotxes que ara hi entren em fan llums mentre adelanten per la dreta i amb les mans em conviden a pujar dempeus al seu dit índex.