Retalls d'història

No pot sorprendre que la pròpia biografia -la meva o la dels lectors- no sigui tinguda en compte a l'hora d'il·lustrar petits retalls d'història local que conté qualsevol foto antiga. Que un no la valori. L'anonimat amb què ens movem, la quotidianitat de la feina, de la família, els problemes i la complexitat de gestionar l'estranyesa que comporta el fet de viure, són factors que ens fan obviar no ja la memòria sinó la "consciència històrica". Me n'adono prou amb el treball de recerca que fa mesos duc entre mans. La gent gran, des del seu ostracisme, n'és la major dipositària, i dissimulen, potser per por o per timidesa. Demà al matí, junt amb un home que passa just la vuitantena, visitarem la masia on de jove hi va viure fent de masover. Provoca feredat veure'n l'entorn actual, urbanitzat massivament. En ser aturonada, l'efecte visual és encara més devastador. Ja fa alguns anys que ningú hi viu i part de la teulada s'ha esfondrat. Les fotos em diuen que era un gran casal i en algunes hi surt el jove que va ser. Demà humanitzarem aquest paisatge, tot ell metàfora d'un present que l'ha colgat. Sols restarà dempeus la memòria d'un home que passa just la vuitantena i la d'un jove que era ell, també perplex, que ara prendrà nota del que expliqui com si tot no fos res més que el peritatge d'un esfondrament planificat.