Literalment, ha plogut molt, en el país on no sap ploure, des de l'última entrada en aquest bloc. Un toll d'aigua entre divendres i dimecres. I és una sort. Que hagi plogut i que la pluja sigui un fenòmen fora de l'abast de la política malgrat la seva imprevisibilitat, especialment aquests darrers dies. Hi ha qui opina que fer-ho del temps, de la climatologia, és un absurd al límit de la banalitat. Hi estic d'acord en certs contextos, com ara el televisiu, on la informació d'aquesta mena és abusiva i desproporcionada i ha fet adquirir el rol de semibruixots als nois i noies que esforçadament i didàctica il·lustren un públic llec desacostumat a mirar el cel.
Hi ha encara una altra cosa. Ho entendria i entenc més d'una televisió o ràdio local, que ha d'inventar-se i tractar temes d'escandalosa i obscena proximitat. Però d'una televisió amb aspiracions de referent nacional ho trobo d'un provincianisme com més va més extrem, d'una ridiculesa i d'una pobresa informativa de paper mullat, mai millor dit. Aquest ensenyar torrents i ponts inundats, com si fóssim pocafeines que altra cosa tenim a fer sinó badar veient l'obvietat natural d'un torrent cabalós o un riu desbordat davant la impetuositat de la natura; aquest ensenyar ponts i carreteres negades, que haurien d'avergonyir enginyers i polítics; aquest parlar del temps com si et diguéssin "mira amb què ens gastem els calés, sembla que plourà". Entenc parlar del temps quan el silenci et pot i ets incapaç de no dir res davant del compromís d'un ascensor o per cremar segons abans o després de. Però que la interlocució te l'ofereixi a bots i barrals la televisió que et mires em resulta incomprensible i enutjós. Qui? Quan? On? Per què? Amb què? On està la noticia?
Hi ha encara una altra cosa. Ho entendria i entenc més d'una televisió o ràdio local, que ha d'inventar-se i tractar temes d'escandalosa i obscena proximitat. Però d'una televisió amb aspiracions de referent nacional ho trobo d'un provincianisme com més va més extrem, d'una ridiculesa i d'una pobresa informativa de paper mullat, mai millor dit. Aquest ensenyar torrents i ponts inundats, com si fóssim pocafeines que altra cosa tenim a fer sinó badar veient l'obvietat natural d'un torrent cabalós o un riu desbordat davant la impetuositat de la natura; aquest ensenyar ponts i carreteres negades, que haurien d'avergonyir enginyers i polítics; aquest parlar del temps com si et diguéssin "mira amb què ens gastem els calés, sembla que plourà". Entenc parlar del temps quan el silenci et pot i ets incapaç de no dir res davant del compromís d'un ascensor o per cremar segons abans o després de. Però que la interlocució te l'ofereixi a bots i barrals la televisió que et mires em resulta incomprensible i enutjós. Qui? Quan? On? Per què? Amb què? On està la noticia?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada