dilluns, 25 de febrer de 2008

Jo em donaria a qui em volgués


Clica la imatge per llegir bé el poema.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bons els teus dos apunts i el poema. Gràcies i visca Palau!

Anònim ha dit...

Ha estat una sorpresa visitar el teu blog i trobar-m'hi amb un poema (un dels que jo vaig posar al meu post dedicat a Palau i Fabre) manuscrit i signat. M'ha agradat molt, així és que, amb el teu permís, me'l guardaré. Em fa il·lusió tenir-lo jo també. Gràcies.

I gràcies també pel missatge tan bonic que m'has deixat. Benvingut al meu blog.

Anònim ha dit...

Excel.lents articles, Albert. Moltes gràcies per compartir el teu Xammar amb nosaltres

Anònim ha dit...

Ja semblo el President Montillà! Quina obsessió amb el Xammar! Òbviament en Palau i Fabre, disculpes, no sé en què estaria pensant. Per cert, jo també revindico les Memòries d´en Palau i Fabre, una prosa "psicològica" molt interessant.