dijous, 3 de juliol de 2008

De la sega a la pesca

Demà divendres en Jaume Subirana reuneix una colla d'amics a Girona, a la Llibreria 22, per tal de fer una presentació del seu nou llibre de poemes, Rapala, i ha tingut la gentilesa de convidar-nos a una breu i refrescant lectura dels seus (i altres) versos. De moment, jo em capbusso en les aigües tranquil·les d'un llac -o potser en surto?-. Vet ací una garba ufanosa de bons versos d'aigua dolça, que encara regalimen al paper.

Rice Lake

Amb dos gots de llum d'abril faig la volta al llac

entre llavis de pedra i fusta regalimant pertot

l'aigua lenta en què suren els ànecs i ens miren

les gavines i s'amaga aquella truita que espia

si traiem la canya, si triem l'ormeig i pensem

a on llençar, la truita que ens veu el canell

i se'n riu fumant perles d'oxigen invisibles

si no treus els ulls del fil. "No t'avorreixes?",

repeties ahir. Hi penso mentre contemplo

el fil i sostinc tant la mirada que la imatge

dels arbres i la neu i els núvols ja no sembla

invertida, ronda a la vora del llac, i la boca

del bosc ara vessa amunt mentre el peix gira,
punteja
l'ham i s'envola cap al fons del cel,
color d'arròs morè, tot aigua il·luminada.