Demà divendres en Jaume Subirana reuneix una colla d'amics a Girona, a la Llibreria 22, per tal de fer una presentació del seu nou llibre de poemes, Rapala, i ha tingut la gentilesa de convidar-nos a una breu i refrescant lectura dels seus (i altres) versos. De moment, jo em capbusso en les aigües tranquil·les d'un llac -o potser en surto?-. Vet ací una garba ufanosa de bons versos d'aigua dolça, que encara regalimen al paper.
Rice Lake
Amb dos gots de llum d'abril faig la volta al llac
entre llavis de pedra i fusta regalimant pertot
l'aigua lenta en què suren els ànecs i ens miren
les gavines i s'amaga aquella truita que espia
si traiem la canya, si triem l'ormeig i pensem
a on llençar, la truita que ens veu el canell
i se'n riu fumant perles d'oxigen invisibles
si no treus els ulls del fil. "No t'avorreixes?",
repeties ahir. Hi penso mentre contemplo
el fil i sostinc tant la mirada que la imatge
dels arbres i la neu i els núvols ja no sembla
invertida, ronda a la vora del llac, i la boca
del bosc ara vessa amunt mentre el peix gira,
punteja l'ham i s'envola cap al fons del cel,
color d'arròs morè, tot aigua il·luminada.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada