Les principals associacions d'escriptors en català, basc i gallec, agrupades a la Federació d'Associacions d'Escriptors Galeusca, de la qual forma part l'AELC, han fet públic un comunicat que és exemple de sensatesa i ponderació. I és que sembla que hàgim tornat -que ens vulguin fer tornar- als anys setanta, temps abrandats pel que fa al debat lingüístic. La contundència i la bel·ligerància en la defensa d'arguments no es pot dur a terme a partir de falsedats i mentides sinó a partir de dades contrastades. I parant l'orella. Tenim feina, que no ens distreguin. Que no ens entabanin.
.
.
Entrades
3 comentaris:
Tant se val; la batalla per a intentar que ho entenguin, ja fa temps que està perduda, abans de començar
Jo crec que finalment ens entendran quan estiguem ja reclosos en els camps de concentració lingúístics que preparen. Aleshores, per fi, ens ensenyaran a les visites i tot: "Miren, tenemos aquí unos catalanes muy majos. Comen poco y hablan una lengua muy bonita"
Jesús M. i Quim, gràcies pel comentari. Crec que el revers del drama -per dir-ho en termes literaris- també és l'actitud de la majoria de catalanoparlants, dimissionaris de la seva parla i boicotejadors inconscients d'iniciatives lloables i ben encaminades. La psicolingüística flipa bastant amb el cas català.
Publica un comentari a l'entrada