Cap a Castella

Només em falta, com qui diu, tancar la cremallera de la bossa. Demà dijous marxem cap a Sòria, Zamora, Salamanca, Àvila, Segovia i Burgo de Osma. Deundidoret. Farem una volteta "por el Estado de las Automanías", que deia Pere Quart, però amb la guia i benedicció del poeta Machado, no tan incisiu i molt més evocador. Esperant que l'excursió pels campos de Castilla doni els seus fruits i alguna o altra sega, deixo ara anotats els versots del mestre Oliver, que sense cap mena de dubte haguessin arrissat els pèls de la tonsura del més devot dels poetes castellans noventayochistas. Ens rellegim al setembre.

La autonomía llega hasta Melilla
y a los hispanos yermos más enjutos
y Cataluña, en manos de los putos,
ante el Borbón de nuevo se arrodilla.
Estamos en el reino de los brutos,
voraces antropoides en pandilla,
pero a quién no sorprende y maravilla
tanta hez, tanto pus, tantos esputos.
Ya no hay crespón para tamaños lutos,
jabón bastante para tal mancilla
ni mapa para tantos Estatutos.