Plantejament
Estimat amic. Hem creat un Patronat Pro Nobel a Josep Carner. Vós n’heu estat nomenat membre. El presideix el Sr. Jordi Rubió.
Ens cal un premi Nobel. I sobretot ens cal moure’ns, lluitar i donar fe de vida.
Ja tenim una memòria ben preparada del què cal fer. Us l’enviarem. Després ens reunirem tots plegats i parlarem.
Això és una acció de guerra. No un homenatge ni una manifestació folklòrica. I com a tal hem d’interessar-nos-hi.
Vostre, sempre
J. C. i P. (12-12-1961)
Nus
Amic,
Hem d’iniciar, tot seguit, l’opuscle biogràfic-bibliogràfic i antològic d’en Carner. Ens heu d’ajudar. Sobretot tenint en compte que l’edició, probablement, serà del tipus de la CONI.
De moment mirarem de recollir, si és que en tenim coneixement, tot el que faci referència a treballs sobre l’obra carneriana. Sobretot al Rosselló, Provença o França. I si coneixem cap traducció d’algun poema. Si hem d’escriure a algú no perdem temps. Caldria enllestir-ho abans del 28 de febrer. En la vostra anada a París podríeu fer alguna gestió? Sobretot (amb) aquell suec. També convindria que alguna publicació tipus “Figaró Littéraire” o similar fes algun article sobre en Carner. I al mateix temps parlar de Catalunya. Podríeu aconseguir-ne uns exemplars del número de “L’Espirit”?
Les propostes ja estan cursades.
Vostre
J. C. i P. (15-1-1962)
Desenllaç
Estimat amic: la nostra empresa per a aconseguir el Premi Nobel de literatura per als Països Catalans és una missió que de cap manera pot defallir. Josep Carner ens haurà de perdonar aquesta insistència i amb això donarà proves, una vegada més, de la seva actitud de servei continuat. Així mateix li ha estat comunicat en nom del Comitè.
Aquesta vegada ha estat elegit Georges Seferis, un poeta de característiques força semblants a les del nostre patrocinat. Esperem, doncs, encara amb més il·lusió, la decisió per al 1964, ja que al moment adequat tornarem a presentar la nostra candidatura.
Hi ha molts d’afers que demanen atenció constant per al bé del nostre país, aquest n’és un, però a més voldríem que a la vegada signifiqués el reconeixement nacional a Josep Carner que aquest proper any celebrarà el seu vuitantè aniversari. Amb aquest motiu havíem pensat d’enviar una lletra col·lectiva signada pels membres del Comitè pro premi Nobel a Josep Carner com a felicitació i com a prova d’amistat. No cal dir com us agrairíem qualsevol suggeriment sobre aquesta qüestió.
No convocarem cap més altra reunió llevat del cas que un motiu important ho demani. Sapigueu, però, que seguirem una i altra vegada en el camí iniciat ara fa dos anys.
A l’espera de les vostres notícies, com sempre servidor i amic
J. C. i P. (6-11-1963)