
Un d’aquests primers títols, si no el primer –no ho he sabut verificar–, va ser l’Abecedari (1920), il·lustrat per Xavier Nogués. Aquest pintor-ninotaire, col·laborador en moltíssimes publicacions de l’època (Papitu, l’Esquella de la Torratxa o El Be Negre, per citar les més conegudes) i exponent d’un noucentisme pictòric certament eclèctic, fou un dibuixant i gravador de traç incontestablement humorístic, d’inspiració realista i popular, tal com es palesa en aquesta obreta deliciosa, adreçada a nens i nenes que encara no saben de lletra. El llibret, de 15,5 x 16 cm., consta de 29 làmines de paper cartró amb els gravats de les lletres il·lustrades, més un prefaci escrit per Pompeu Fabra que posa en context la iniciativa:
“Em dieu que aquest Abecedari és el primer llibre d’una sèrie que penseu dedicar als nostres infants. Davant aquesta obreta excel·lent ¿qui no us encoratjarà a prosseguir una tasca tan bellament començada?
Fins ara estàvem, pot dir-se, mancats de llibres per a infants. Avui una de les tasques en què l’Associació protectora de l’Ensenyança catalana esmerça principalment la seva activitat és la confecció de llibres escolars, i no és lluny el dia que, gràcies a l’esforç d’aquesta Associació, les escoles catalanes disposaran dels llibres més indispensables per a llur funcionament. Però hi ha tant a fer perquè en llengua nostra puguem oferir als nostres infants tot allò que troben en llur llengua els nois d’altres nacions més sortoses, que és amb un gran goig que tots els que treballem en l’àrdua tasca veiem l’aparició de nous col·laboradors.
És, doncs, ben cordialment que us felicitem per la publicació d’aquest Abecedari, i estem segurs que el seu èxit, prop dels mestres i sobretot prop de la gent menuda de les nostres escoles, ha d’ésser per a encoratjar-vos a portar activament a execució la sèrie d’obretes escolars que teniu projectades.”
És, precisament aquesta, la utilitat que n’espero, del llibret; que serveixi, avui i aquí, perquè també la Fàtima, just arribada del Marroc, pugui començar no pas encara a aprendre català, sinó a aprendre de lletra, simplement a alfabetitzar-se, encara que no tingui ni idea –poc importa si no l’arriba a tenir– de la història que amaga aquest material que haurà emprat per poder començar a llegir en un idioma nou, en un país nou, per començar, de fet, una vida nova, amb l’ajut –qui els ho haguera dit– d’en Fabra, d’en Salvat i d’en Nogués... I vosaltres, “Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?” (Cartell de Josep Obiols, 1919).
(Article publicat a la revista La Font del Diàleg, núm. 55)
.
1 comentari:
Un post que m'ha interessat molt.
Jo havia llegit una referència a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana al poema de Salvat-Papasseit "Bitllet de quinze" (La gesta dels estels)però no sabia què era aquesta associació.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada