Que surti el sol (3)

“No és hora, ja, d’alliberar-nos de l’esclavatge de la guerra? Avui existeix una nova gran oportunitat, la de començar una història sense vessament de sang, de sortir no sols de la casa de l’esclavatge, sinó també dels camps de la mort, d’acabar amb el culte de Moloc, aquell ídol cananeu al qual s’oferien sacrificis humans.

Aquesta oportunitat ens ve del desenvolupament contemporani de les ciències. Estan emergint noves fonts de riquesa i d’energia. Són sobretot de caràcter intel·lectual, i suposen societats obertes compostes de ciutadans actius i amb una bona formació, societats en què regna la lliure circulació de la informació i del coneixement.

La llibertat democràtica és una de les condicions de la llibertat científica. El dret de discutir el que ja existeix, de presentar noves idees i buscar solucions audaces n’és un dels components essencials. Només pot desenvolupar-se en democràcia. En un món en què només comptaven els béns materials, ens havíem de preocupar sobretot de reproduir-los. En un món en què preval la recerca intel·lectual, ens hem de preocupar de desenvolupar la creativitat, que és essencial en una societat moderna evolucionada. Aquesta dinàmica suscitarà al seu torn un procés de canvi i de renovació generalitzats. De segur que canviaran les condicions de vida, i que ja no seran les mateixes que hem conegut fins ara.

Entrem en una era en què tindrà un paper central la creativitat. No es tractarà de compartir el que ja existeix, sinó de crear nova riquesa. Els coneixements envelleixen a mesura que es fan nous descobriments. En canvi, el desconegut comprèn un potencial infinit. La ciència intenta desxifrar el secret de la nostra existència i descobreix constantment recursos inesperats. La tecnologia evoluciona. La intel·ligència excel·leix en tots els terrenys de l’activitat humana. L’educació crea noves generacions de científics i d’enginyers cada vegada més productius. L’accés immediat i lliure a tot el saber evita que es caigui dues vegades seguides en els mateixos errors.

Els pares que vulguin estalviar pensant en el futur dels seus fills, més que no pas acumular diners, farien millor invertint els seus estalvis en la seva formació. El saber es desenvolupa, mentre que el valor del diner cada dia disminueix. Els agricultors preocupats per augmentar la seva producció prefereixen recórrer a la ciència i a la tecnologia en lloc d’adquirir noves terres. I també els industrials, els guanys dels quals deriven més que mai de la recerca i el desenvolupament.”

.

Shimon Peres, Que surti el sol, La Campana, 1999

.