Poema

Tots els límits són imprecisos

amb una llum tan feble i vaporosa.

Són compactes, els núvols, avui,

i passen lents, cotons feixucs...,

quasi no es mouen. A peu del moble,

al menjador, hi ha encara dues roses

de sant Jordi.

........................Dues roses marcides,

d’un vermell fosc, coagulat i sec,

nuat al coll com un “bon dia”.

L’aigua és polsosa i bruta, voldria ser

verda i no pot. Un parell de pètals

taquen la rajola. Natura morta? Mal-

penso intensament la vida sense tu.