Va ser una nit

Va ser una nit.

Anem-nos a morir, va dir la mare.

M’agafava fortament la mà.

Jo la seguia dòcil, ben unit

a l’amor i el ventre que em guiaven

a tornar a néixer del dolor de dona.

Caminàrem a l’atzar del vent

cap a la pedrera sinistra,

pels camps preliminars del suïcidi,

i ens exhortava a fer-ho

l’himne antic de les herbes humides.

Ella no deia res, bleixava fort.

A poc a poc la mà va amorosir-se

i no hi tenia ungles ni suor.

Va deturar-se, i en un lloc estrany

on la mort no hi era ni hi seria,

va besar-me el front; va demanar: perdona’m,

i desfent el camí de les estrelles

tornàrem cap a casa.

(Màrius Sampere recitarà poemes el dia 3 de juliol al festival Poesia i + de Caldes d'Estrac)