A reveure, Ulisses

"Però, què és l'eternitat? El que subsisteix en la memòria volàtil, la fràgil paraula com a intèrpret de la vida, allò que mai més no tornarà a ésser: aleshores l'eternitat som nosaltres en la nostra precarietat!
Significativament, m'adono ara que els fonaments de l'Odissea constitueixen un borboll de records: el viatge d'Ulisses és, en realitat, el record d'un viatge, en l'interior del qual estira un altre record: el de la pàtria absent. Ulisses prové de la memòria de les seves gestes i va cap a la memòria d'Ítaca, el seu bressol. El seu destí és retornar al seu palau de sostre alt, sentencien els apassionats déus d'Homer quan envien Hermes planejant sobre les ones perquè Ulisses deixi l'illa de Calipso, convençuts com estan tots ells que en aquesta retracció resideix la major bondat possible.
Si quan iniciàrem el periple amb l'Omero hagués endevinat això, hauria pensat que es tractava òbviament d'un desastre perquè vetava el futur. Però ara que tots els motius pels quals pensava així s'han revoltat, vull imaginar que potser estic arribant a la veritable essència d'Ulisses, que jo havia confós amb l'aventura imprevisible i que, a la fi, pot consistir a retornar al pòsit inexorable del que som, la vigorosament creadora llavor genètica. El futur és qui sóc jo."

Baltasar Porcel. Ulisses a alta mar