
Amb l’única fi de tenyir-se de negre, aguanten muts i immòbils el sol d'estiu de Ies platges.
A còpia de quantes hores d'inactivitat material i moral forçosa han arribat a un resultat satisfactori?
Val la pena de passar tantes hores negres –suposant que les hores de I'home que jeu, tenen una color, perquè el seu demarreur cerebral està a punt– per tal de fer-se una pseudo-bellesa mascle o una màscara de salut purament il·lusòria i efímera?
Carles Sindreu, La klaxon i el camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada