Camps Mundó, premi Carles Riba

M'agrada molt que Carles Camps Mundó hagi guanyat el premi Carles Riba en la Nit de les Lletres Catalanes. Admiro i m'agrada com encara el fet poètic. No és un poeta massa conegut. Tampoc massa llegit. Tinc la impressió que va camí de ser allò que en diuen un poeta de "culte" a qui un premi d'aquesta magnitud dóna una visibilitat momentània. La poesia de Camps Mundó és una prepoesia que reflexiona sobre la paraula i la condició transitòria que els humans gaudim per usar-la. Ell diu que "la meva poesia és un treball bàsicament sobre el llenguatge, perquè per a mi l'aventura del llenguatge és l'aventura fonamental de la poesia. Tendeix a ser una poesia de caràcter filosòfic, metafísica, però no religiosa. (...) M'agrada posar el llenguatge al límit de les possibilitats expressives. I sempre hi ha el dolor de fons, perquè la relació amb el llenguatge és sempre conflictiva. Sovint descobreixes coses que no t'agradaria saber. Però expressar el dolor també gratifica." Després de "El contorn de l'ombra" i de "En nom de la paraula", llibres bellíssims i profunds, reflexius i necessaris, Camps Mundó ha guanyat el Carles Riba amb "La mort i la paraula", llibre "traspassat per l'experiència de la malaltia: em van trobar un càncer".

Per això som sofrents,

perquè podem inventar els déus,

perquè podem pensar en un temps intemporal,

mentre veiem la mort en tot,

com si el nostre cap fos

l'única escletxa oberta a l'univers

per on arriba al món una mica d'eternitat,

ni que sigui tan sols com a desig.

(Del llibre El contorn de l'ombra)