Desglaç

No és només el fred que pugui fer i que el món sigui un frigorífic per uns dies. També hi ha pensaments que sovint són com glaçons. Quan més hi penses més dolor provoquen de tan freds si persisteixes en l’intent de voler obviar-los. El temps no els fon, els dóna forma. El triomf del passat, per exemple, és la impossibilitat d’haver succeït les coses d’una manera reversible. El present, en canvi, com una redempció contínua i momentània, ens deixa i ens permet abjurar-ne. A vegades, només el futur inexistent pot ser un consol. Per això projectem ombres xineses com records sobre un tel que encara no és memòria. D’aquest desviure enrere –que és cap al futur, no cap al passat– en diem desig, la il·lusió d’una felicitat que consisteix en poder acomplir-lo cada dia amb el desglaç tranquil del tacte i les paraules. 

Que tingueu un bon Nadal.