Vora la mar, sobre l’arena clara,
l’aigua mor als meus peus.
l’aigua mor als meus peus.
Màgica riu, i tremola; i encara
plena d’estranyes veus,
desvetlla al fons de la meva peresa
una llarga remor
d’onades mortes. Cançons de tristesa
paraules de dolor,
crits de passió, recances antigues,
-solada del meu cor!-
Onada del record, quan et deslligues,
safir i porpra i or,
com la veu de l’aigua, única i vària,
venint de molt endins,
el meu passat ressona en la fondària
dels meus cargols marins.
Màrius Torres, juliol 1937
Com la veu de l'aigua. EnVers canta Màrius Torres. Quadrant Records. 9 poemes musicats amb excel·lent delicadesa i resultat.
Entrades
3 comentaris:
Màrius Torres, un dels nostres pares literaris. És de justícia i per amor, honorar-lo.
Poema immens, perfecte, es una meravella!
El grup EnVers ha fet una molt bona feina, sí, està a l’alçada del poema.
Molt bona feina amics. Gràcies per la vostra magnífica música a uns poemes immensos.
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada