Simular destrament amb pluja i trons de xapa il·luminats un mitjan setembre essent encara agost insuls de cossos abocats a la platja –excessius i derrotats– talment crancs o tortugues tropicals a punt de posta i zel. Amunt amunt, només l’albatros solitari contra l’afonia del temps, d’un temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Gresca de mots trempats en encluses de fort acer i amb foc de carbó de coc amb espetecs i espurnes de brases rogents del tronc de fusta eixuta amb nius i corcs que peten en capvespres secs d'agost cremat.
Francesc Cornadó
Déu n'hi dó, misser Corndadó, Déu n'hi dó.
No m’agradaria que aquest agostsetembre, al començar el curs polític i amb tant d’inepte amb carnet es formés un batibull amb:
pasquins, pamflets, pancacartes, parlaments, paraulotes, parènesis, panegírics, pànic popular, proclamés paradoxals, pastorals paradigmàtiques, pandemonis, pronunciaments, polítics perdonavides, periodistes parcials, pactes, pàbuls, paccionats, partits paternalistes, patetisme, penalitats, penúries, perills, patolls, pesats patriotes palatrecas, peculats, panarquia, panslavisme, paralogismes, paranoies, predicadors paràsits, patomimes profètiques, patums i plebeus.
Ai! tanta p em pertorba.
Salut
Francesc Cornadó
Publica un comentari a l'entrada