Si la literatura no els ho ensenyés, molts homes no sabrien res de si mateixos.
Leonardo Sciacia.
"La lectura és una de les formes de la felicitat. Un bon llibre es gaudeix al moment de llegir-lo i crea en la memòria un clos particular i càlid al qual, passat el temps, sempre s’hi pot tornar. No hi ha pas gaires llibres, però, que tinguin aquest poder d’esdevenir un trofeu de la memòria i, a mesura que passen els anys, cada cop en descobriu menys. Perquè, de fet, es tracta d’una descoberta. Per això, a partir d’una certa edat, quan un llibre és capaç de commoure-us, l’agraïment que sentiu és encara més gran. En les temporades de sequera, quan no encerteu a llegir cap títol nou que us estimuli prou el cor o la raó, fan de bon recordar les estones de lectura plaent d’altres èpoques, una evocació que pot ser acompanyada o no de l’acte de prendre el volum de la biblioteca i tornar a aquelles pàgines que anys enrere us van donar goig. No és gens imprescindible, però, i segons com és fins i tot arriscat perquè la relectura és un exercici compromès, de resultat incert, de vegades plaent, d’altres, decebedor. És en el territori difús de la memòria on es conserven aquells records agradables que reuneixen un llibre i el temps en què el vau llegir, el moment emocionant d’un personatge, una situació, un ambient, un diàleg que heu tingut present per sempre més."
Miquel Pairolí, Lectures inoblidables, dins Exploracions. Notes i converses de literatura, CCG Edicions, Girona, 2006